Viva el Rollo!

Estar o no estar al Rotllo; aquesta era la qüestió. Perquè sota la fèrula d'una cultura oficial apergaminada i el ringorrang d'altres costums apostòlics subjaia -a l'Espanya del 1975- un flux contestatari al marge del pamflet volanter i les directrius del partit. Cony, el Rotllo Macabeu! Rock en viu o enllaunat en FM. Tebeos divertits, Star Books i Ajoblanco. Un canut, vi negre i dos tripis. Vibracions, Popular 1 i Disc Express. El festival de Burgos i el de Canet. Zeleste i M&M. Clapton Is God i la Mahavishnu Orchestra... Ingredients d'un brou gros que es coïa a foc lent als fogons d'aquell underground castís i deficitari. Un guisat de pesada digestió per als guardians de l'ordre i dels principis fonamentals del Moviment que no entenien res de flaix o Mellotron. I com a rematada un obituari sintètic. Quatre paraules carregades de futur: "Espanyols, Franco ha mort"... Per tot seguit sortir la tropa per peteneres: Visca el Rotllo!