Violeta

Violeta ja no viu a la seva ciutat gran, al seu barri de sempre. Un dia va haver de fugir amb la seva mare de la desraó i de la violència masclista. Gairebé tres anys després totes dues resideixen en una petita ciutat costanera, lluny del seu pare. Són en una casa singular, una casa d'acollida, amb altres famílies, totes en circumstàncies semblants. La intimista carta amb què va acabar el llibre de La cara de la Innocència, en què explica tant els motius de la seva fugida com la seva situació actual als seus amics més directes -Laura, Marian i José Manuel-, dóna peu perquè comencem a conèixer en aquest altre llibre com es troba mesos després Violeta, com són els seus companys i companyes de casa, d'institut, quines són les seves intencions pel que fa a ella, amb relació al seu univers personal, perquè actua d'aquesta manera tan aspra i desconsiderada Bruno, un dels nois residents en aquest lloc tan especial.