Vasili Grossman y el siglo soviético

Si l'obra mestra de Vasili Grossman, Vida i destí, s'hagués publicat en vida de l'autor, ho hagués fet alhora que Doctor Zhivago de Pasternak i abans d'Arxipèlag Gulag de Solzhenitsyn, però Vida i destí va ser segrestada pel KGB. Quan es va publicar pòstumament, dècades després, va ser reconeguda com la Guerra i Pau del segle XX. Vasili Grossman (1905-1964) es va formar com a enginyer, però va abandonar la seva feina als anys trenta per dedicar-se en exclusiva a l'escriptura. Després de l'esclat de la segona guerra mundial es va convertir en corresponsal de guerra per a l'Exèrcit Rojo, publicant aclamades cròniques de les batalles de Moscou, Stalingrad, Kursk i Berlín. El seu testimoni sobre els camps d'extermini nazis, escrit després de l'alliberament de Treblinka, es troba entre els primers documents escrits sobre l'Holocaust jueu i va ser utilitzat com a prova als judicis de Nuremberg. Després de la segona guerra mundial, la fe de Grossman a l'Estat soviètic es va veure soscavada pel gir antisemita del règim de Stalin. Encara que mai va arribar a ser arrestat per les autoritats soviètiques, les seves dues obres mestres (Vida i destí i Tot flueix) van ser censurades per antisoviètiques, i quan Grossman va morir el 1964 Vida i destí continuava inèdita i seguiria estant-ho fins que va poder ser publicada a Occident mercè treball d'una xarxa de dissidents. La primera edició a la Unió Soviètica data de 1988, durant la fase aperturista del govern de Mikhaïl Gorbatxov. L'obra va aconseguir ràpidament un èxit enorme i va passar a ser aclamada com una de les cimeres literàries del segle XX.