Variaciones sobre la escritura

En realitat el títol d'un article que Roland Barthes va escriure el 1973, Variacions sobre l'escriptura, es presenta com una recopilació de textos del seu autor que abasten el fenomen en qüestió des de totes les perspectives: temes com la gramàtica i la lingüística, és clar , però també autors com Benveniste, Jakobson o Laporte, estructuren un mosaic teòric en què també hi caben notes sobre les pròpies reflexions de Barthes sobre això o fins i tot comentaris tan poc usuals com el dedicat al diccionari Hachette. Des de la perspectiva de semiòleg, Barthes contempla l'escriptura no com un procediment que utilitzem per immobilitzar i fixar el llenguatge articulat, de naturalesa sempre fugitiva. Ben al contrari, per a ell l'escriptura sobrepassa considerablement i, per dir-ho així, estatutàriament, no només el llenguatge oral, sinó també el llenguatge mateix, si el tanquem, com volen la majoria dels lingüistes, en una pura funció de comunicació. La reflexió que s'estableix a partir d'aquí és, com sempre en el cas de Barthes, tan atrevida com transgressora, ja que acaba convertint els seus propis textos en un acte creatiu molt més enllà de l'anàlisi erudit.