Una vida a larga distancia

Les memòries de Juan Alberto Belloch: un home excepcional immers en temps extraordinaris. La influència de la seva mare -dona de caràcter avançada al seu temps-, i del seu pare -intel·lectual liberal de llinatge republicà- van forjar a Juan Alberto Belloch el desig d'una independència radical, on el servei al seu país sempre va estar per sobre d'interessos personals o baralles partidistes: primer com a jutge -un dels més joves de la naixent democràcia- i més tard al capdavant dels ministeris de Justícia i Interior, que va ocupar en els últims governs de Felipe González, sense haver militat mai al PSOE. Des de les seves successives responsabilitats va abanderar una manera d'entendre la política basada en un sentit profund de la justícia. Va lluitar amb els pitjors anys del terrorisme des de l'Audiència Provincial de Bilbao, va modernitzar la institució judicial com a Vocal del CGPJ, va abordar amb èxit reformes com la Llei del Jurat i va haver de fer front a sonats escàndols heretats pel seu ministeri com van ser la fugida i captura de Luis Roldán o les escoltes del CESID, mentre al seu voltant es desencadenava una ferotge lluita pel poder alimentada per la coalició periodística batejada com el "sindicat del crim". Superat el soroll i la fúria de l'última legislatura de González, es va entregar en cos i ànima a la política local i va aconseguir portar a Saragossa l'Exposició Universal del 2008, una fita brillant a la ciutat de la qual va ser alcalde més d'una dècada.