Una sabiduría salvaje

Aquest estudi s'origina en una pregunta: En què consisteix ser religiós? I l'intent de respondre aquesta pregunta porta el seu autor a endinsar-se en una obra paradoxal, per ser la creació d'un filòsof ateu i, alhora, un text que el mateix Nietzsche va considerar sagrat i un cinquè Evangeli: Així va parlar Zaratustra. La interpretació d'aquesta obra dóna llum sobre aspectes fonamentals del fenomen religiós, que s'analitza des dels àmbits de la filosofia, l'antropologia i la ciència de les religions. Els primers capítols de l'obra aborden el fenomen religiós com a tal. Allí es mostra que la religió pot ser interpretada com a "arquitectura del valor", és a dir, com a tècnica de construcció de valors i, alhora, com a "tecnologia de salvació", és a dir, com a mecanisme de realització individual i grupal. En aquesta primera part es destaquen els aspectes "vitalistes" de la praxi religiosa i es dibuixa la relació entre els conceptes de la saviesa (enfront de coneixement teòric), allò salvatge (com retorn dionisiaco).