Una mujer con atributos

No és que els esdeveniments de la seva vida fossin material de novel·la: és que ella va saber narrar-los de manera que ho sembléssin. La vida de Lillian Hellman va ser intensa i peculiar, ja que va estar present en els conflictes més importants de la seva època com la Guerra Civil Espanyola, la resistència anti-Nazi a Àustria i Alemanya, l'oficialitat soviètica o la persecució dels cineastes d'esquerres pel senador McCarthy, però el més important va ser la seva capacitat de seleccionar els millors moments de cada experiència i relatar-los en un quadre perfecte que ens absorbeix i ens col·loca al seu costat en plena acció. Potser el menys rellevant del que Hellman ens explica en aquestes pàgines sigui la seva carrera, les onze pel·lícules i dotze obres de teatre d'èxit que va escriure, i allò crucial siguin en canvi les relacions humanes de tots els que hi van intervenir, començant per la seva llarga i particular història amb el novel·lista Dashiell Hammett, un vincle que va alternar allò amorós amb l'amistat i que va estar marcat, com gairebé tot a la seva vida, per regles pròpies. Ni romàntica ni sentimental, Hellman va ser una dona amb atributs molt seus: li agradava caçar, pescar, i per descomptat beure i fumar amb la seva amiga Dorothy Parker, però més que res no li agradava narrar. Aquestes memòries, que volen recordar-la als trenta anys de la seva mort, són un homenatge a una gran dona i una gran escriptora, que va trepitjar fort i va continuar caminant fins al final dels seus dies.