Una habitación propia

Què hauria passat si Shakespeare hagués tingut una germana amb el mateix talent per a l'escriptura? Probablement, que ell continuaria sent un far de les lletres universals i ella, condemnada a l'anonimat, s'hauria suïcidat. Això deia Virginia Woolf a les estudiants universitàries que el 1928 van atendre les seves conferències sobre les dones i la literatura. I ho deia, precisament, invocant també Jane Austen o les Brontë, per animar-les a no deixar-se aixafar pel pes d'una història eminentment masculina. "Una habitación propia" segueix sent avui llibre de capçalera perquè és una invitació a la creació lliure de prejudicis i d'obstacles, i una crida a la trobada de les dones amb l'escriptura (i amb la realitat) perquè ocupin per fi el lloc que sempre han merescut. I perquè és, a més, un text brillant, divertit i mordaç que no s'esgota mai a la relectura i que reflecteix la grandesa de la seva autora: una de les escriptores més genials de la història.