Una grieta en la noche

Hi ha llibres en què és millor no obrir una esquerda a la nit. Aquest n'és un. Treure el cap pot caure al buit, on les famílies no són espais segurs, els carrers acaben sent un bucle, els malsons tornen per recordar-nos per què són aquí i ni tan sols els vincles fraternals es coneixen a profunditat. Treure el cap és estar davant d'una fabuladora extraordinària, una revolució en l'escriptura mexicana, encesa per vetlladores i pirotècnies, alimentada de cops de boxa i dentellades felines, poblada de desaparegudes, narco satànics o amants. Si llegir és sempre precipitar-se, llegir Laura Baeza és submergir-se alhora en el buit i en la foscor. Obrir una esquerda sota els peus.