Una casa propia

Deborah Levy imagina una casa a una latitud càlida, a prop d'un llac o d'un mar. Allà hi ha una xemeneia i un majordom que atén els seus desitjos, fins i tot de discutir. Però Levy en realitat és a Londres, no té diners per construir la llar que s'imagina, el seu apartament és minúscul i el més semblant a un jardí a casa és un banana a qui lliura les cures que les seves filles ja no necessiten. La menor ha abandonat el niu, i Levy, als cinquanta-nou anys, està a punt per afrontar una nova etapa a la seva vida. Així, ens porta des de Nova York a Bombai, passant per París i Berlín, mentre teixeix una estimulant i audaç reflexió sobre el significat de la llar i dels espectres que l'amenacen.