Un tal Cangrejo

La culpa de tot la té el gos, o almenys això creu Cangrejo als seus dotze anys, perquè és traient-lo a passejar com coneix Jotacé i el seu sequaç Tarado, dos xavals lliures, insolents i violents que personifiquen un univers del que Cangrejo vol formar part i que la seva família de classe mitjana li ha negat: el món del carrer, amb les bronques i els mites. Immers en una adolescència prematura marcada per la necessitat de lideratge i per la creença que és legítim prendre per la força allò que un anhela, molt aviat Cangrejo es veu arrossegat lluny de les aules, exposat a la seva sort en una ciutat governada per nois i plena de motos, tripijocs i baralles, sobre la qual projecta també la seva mitologia personal: gladiadors en amfiteatres romans, cavallers i princeses en castells medievals, espies i mafiosos de llegenda. Cranc creix així entre el món real i l'imaginari, aprenent els codis de la lleialtat i el llenguatge de la traïció, i en el seu trànsit al territori dels adults no triga a comprendre que aquests són encara menys fiables que els mateixos adolescents.