Un chaval del barrio

Un xaval del barri (Tenement Kid) és l'autobiografia de Bobby Gillespie, referent indiscutible del rock britànic independent de finals dels vuitanta i els noranta com a frontman de Primal Scream, que amb el seu àlbum Screamadelica de 1991 -per a molts un dels millors de tots els temps- van redefinir les claus del rock de final de segle amb el seu esperit obertament hedonista, d'acord amb l'escena rave de clubs britànica i les drogues de disseny com l'èxtasi, llavors en el seu màxim apogeu. Nascut al si d'una família de classe treballadora i militant de Glasgow l'estiu del 1961, Gillespie va créixer al conflictiu barri de Springburn poc abans que fos desmantellat. Als setze anys va abandonar l'escola i va començar a treballar com a aprenent de litògraf, i quan va descobrir els Clash i els Sex Pistols va ser imbuït pel rock i el punk, que per al jove van significar una visió iconoclasta de la rebel·lió de classes i ho van comminar a forjar-se com a artista. Va fer els seus primers passos amb Altered Images -a qui va acompanyar com a roadie de teloners de Siouxsie & The Banshees-, va tocar els teclats en la primera formació de The Wake i la bateria amb els Jesus and Mary Chain durant l'època de l'essencial Psychocandy, per després liderar el seu propi grup: Primal Scream. Estructurat en quatre blocs, Un xaval del barri està construït com un redoblament de bateria in crescendo que esclata a l'última part, amb l'arribada del Segon Estiu de l'Amor a finals dels vuitanta i l'adveniment de la cultura de club i l'acid house , esperit del que es va contagiar Primal Scream per forjar un dels àlbums més influents dels noranta i punta de llança del prestigiós segell Creation Records d'Alan McGee. A tall de colofó, el llibre relata la desenfrenada gira d'estiu del 1991 que va precedir el llançament de Screamadelica. Un xaval del barri és un llibre ple de goig, sorpresa, passió i ira d'un apòstol del rock que va contribuir a reformular radicalment el futur del so de la música popular britànica. Publicat trenta anys després d'aquesta fita de la història de la música, Gillespie explica els avatars d'una dècada que va arruïnar Margaret Thatcher i va salvar l'acid house.