Un bárbaro en París

Els mites literaris i el dinamisme intel·lectual a França van seduir Vargas Llosa als inicis de la seva carrera fins al punt que va arribar a creure que només es convertiria en escriptor si arribava a París i aconseguia aclimatar-se a un ambient que concedia a les arts i al pensament un lloc privilegiat. Les novel·les de Dumas i Flaubert li van obrir la imaginació i el van inclinar cap al realisme, i les idees de Sartre, Camus, Bataille, Aron i Revel li van mostrar com havia de ser un intel·lectual públic. Segons indica Carlos Granés al pròleg d'aquest llibre, "la seva formació intel·lectual i cultural li va donar la certesa que qualsevol escriptor llatinoamericà, fins i tot un nascut a la província peruana (un bàrbar), podia participar en tots els assumptes polítics, culturals i socials de la seva època si es nodria de sòlides tradicions literàries i filosòfiques. Buscant França, Vargas Llosa va trobar el seu país natal i el món sencer". La selecció d'escrits que conformen Un bàrbar a París explica aquesta devoció per la cultura francesa que ha conduït Vargas Llosa a ser el primer autor d'una llengua estrangera que rep el més alt honor destinat als escriptors francòfons: convertir-se en un de els "immortals". Per aquesta raó, el volum es tanca amb el discurs inèdit d'ingrés a l'Acadèmia Francesa pronunciat el febrer del 2023.