Ulises

Pocs llibres han marcat de manera més profunda i radical la literatura contemporània que Ulisses de James Joyce. Publicat per l'editora Sylvia Beach a París el 2 de febrer de 1922, el mateix dia que Joyce feia 40 anys, Ulises inaugurava una manera de narrar en què, en paraules de l'escriptor Antonio Soler, 'queda enrere un concepte de novel·la a el que prima la peripècia argumental, allò extern. [...] Amb Joyce, la novel·la s'aventura pels racons més íntims, més ocults de l'ésser humà i desvetlla amb precisió els estats d'ànim, els fluxos i els corrents de pensament, emocions i sensacions'. Oferim la novel·la de Joyce a la traducció de José Salas Subirat, el primer a abocar-la a l'espanyol. Durant trenta anys va ser l'única existent i amb ella, com afirma Juan José Saer, 'molts escriptors de la generació dels cinquanta o dels seixanta van aprendre diversos dels seus recursos i de les tècniques narratives en aquesta traducció'. A la versió de Sales Subirat se li ha reconegut sempre, més enllà del seu alt valor històric, una gran creativitat verbal. Lucas Petersen, autor del llibre El traductor de l'Ulisses, publicat el 2016, ha afirmat que 'és notable com la traducció manté la vigència i la frescor. Va anar guanyant prestigi amb el córrer dels anys, quan diverses generacions que s'hi van formar van començar a posar en evidència que en diversos passatges és un traductor molt afinat, per moments fins i tot brillant'.