Tryst Six Venom

Les noies Marymount som bones noies. Castes, pures, gairebé inassolibles, i l'important no és ser-ho sinó semblar-ho. Jo no sóc l'excepció, sé portar-me bé, amb el meu uniforme planxat, el meu cos dret; de dilluns a divendres sóc la propietària de l'institut i els diumenges... una bona nena catòlica. Aquesta sóc jo, sempre tinc el control. No puc confessar el que realment vull, ho he d'ocultar, cada dia, cada hora, lluitar contra el desig constant de ficar la meva mà sota la seva faldilla. Perquè tots interpretem un paper, i el meu és ser perfecte. Cada dia poso rumb al col·legi Marymount amb una motivació: graduar-me i entrar a la universitat. No m'avergonyeixo ni de la meva família ni dels meus orígens, encara que tots a l'escola es dediquin a xiuxiuejar sobre el llarg de la meva faldilla o el vermell dels meus llavis. Ells sempre m'han menyspreat i creuen que no em defensaré. S'equivoquen. Ho faré quan estigui tot sol amb ella i li demostri que no cal que sigui un noi qui la toqui per deixar aflorar tot el que amaga amb tant d'esforç. Li vaig dir que no travessés les vies, però ho va fer. I ara no hi ha marxa enrere.