Trincheras de cable

El juny del 1917, el general John Pershing va arribar a França amb l'objectiu d'establir les forces nord-americanes a Europa. Va descobrir ràpid que comunicar-se amb les tropes destacades al camp de batalla era impossible. Necessitava operadors capaços de gestionar les connexions amb rapidesa i precisió, que parlessin perfectament francès i anglès, que mantinguessin la serenitat en cas de trobar-se sota el foc enemic i que fossin totalment discrets, ja que les comunicacions contenien informació classificada. Van respondre a l'anunci més de 7600 dones, entre elles Grace Banker, que treballava a AT&T impartint cursos de maneig de centraletes; Marie Miossec, francesa i cantant d'òpera; i Valerie DeSmedt, de vint anys, operadora a Pacific Telephone i decidida a lluitar a favor de Bèlgica, el seu país d'origen. Totes tres van estar entre les primeres dones que van jurar lleialtat a l'Exèrcit dels Estats Units. Els soldats homes que van substituir necessitaven un minut per connectar una trucada. Les soldats de centraleta ho feien en només deu segons. Ridiculitzades de vegades amb el malnom de "noies hola", les dones del Cos de Senyals de l'Exèrcit dels Estats Units van servir amb honor i van jugar un paper essencial en la consecució de la victòria aliada. El risc de mort era real -treballaven mentre plovien bombes al seu voltant-, igual que l'amenaça d'una nova malaltia mortal: la grip espanyola. No totes les operadores telefòniques aconseguirien sobreviure. La seva història mai no havia estat l'eix central d'una novel·la... fins ara.