Triana, a través del aire

Parlar de Triana és parlar del major fenomen musicocultural de la transició espanyola. Ni molt menys els seus protagonistes, Jesús, Eduardo i Tele, eren conscients que això fos així; tanmateix, tant la resposta del públic, que els va triar com els seus representants generacionals, com la repercussió que van assolir quan van arribar a totes les llars del país van fer de l'existència de Triana un concepte pioner a la nostra tumultuosa dècada dels setanta. Molts es van estirar dels cabells, i d'altres els van veure passar i no van dir res. La premsa especialitzada i no tan especialitzada d'aquell moment va haver d'admetre el triomf que a tots va agafar per sorpresa i que no van saber comprendre fins que els joves van prendre com a seu l'ideari del grup. En ple canvi generacional van arribar al cim de l'èxit per mèrits propis. Va haver d'arribar el segon semestre del 1974 perquè Teddy Bautista i Gonzalo García Pelayo ajudessin Triana a gravar i aconseguir companyia discogràfica per així posar en marxa aquest bonic conte de romanticisme musical. Eduardo Rodríguez Rodway, fundador del grup juntament amb Jesús de la Rosa i Tele Palacios, ens revela a través de les seves vivències el secret més ben guardat de Triana. Un testimoni valuós que ens conduirà per la història d'aquest trio de músics andalusos que van decidir establir-se a Madrid per deixar plasmada la música de carrer sevillana a la cultura popular espanyola, fent-ne un gènere universal i de tots.