Tres veranos

Caterina, la jove narradora d'aquest gran clàssic de la literatura grega del segle XX, és amant de la pluja i també del sol, dels animals domèstics amb què conviu, de les passejades solitàries entre oliveres i pins i dels diumenges de platja , de les textures i els colors del que l'envolta: mira el món amb l'enlluernament i la intensitat pròpia dels setze anys. Viu en una casa al camp als afores d'Atenes amb la seva mare divorciada, una tia marcada per un trauma de joventut i les seves dues germanes grans, que tenen un caràcter i unes aspiracions molt diferents de les de la veu protagonista. per sobre de tot, allò desconegut, l'aventura. El personatge que encarna tots els anhels de la nostra narradora és l'àvia polonesa, que un dia va desaparèixer per emprendre una vida independent fora del matrimoni i lluny de les filles. De l'àvia només en queda el record de la seva rotunda decisió, però, malgrat que la família n'ha renegat, constitueix per a Caterina una figura tutelar. Mentre l'heroïna i les seves germanes acudeixen a festes, afronten les primeres cuites amoroses i lidien amb la canícula al llarg dels tres estius que recrea aquesta bella novel·la de formació, miren de comprendre les estranyes estimacions dels adults i es pregunten constantment en què tipus de persones volen convertir-se. Tres estius és l'ampli retrat d'una feminitat diversa, complexa i, de vegades, contradictòria, una història que amaga tot l'encant d'aquells moments que inadvertidament acaben convertint-se en els moments decisius d'una vida només quan es mira enrere.