Tranvía de pasajeros sin figura

Jacinto Mendoza arriba al final dels seus dies amb una missió fracassada: reunir-se amb la seva única filla, a qui no ha tornat a veure des que la va deixar a cura d'unes tietes per començar una vida nova a l'Alemanya dels anys seixanta. L'únic que li queda és dictar les memòries amb l'esperança que, d'alguna manera, arribin a les mans com a acte pòstum. L'escriptura d'aquesta carta final i desesperada, no obstant, no només es proposa restanyar les ferides provocades pel trauma de la separació i la posterior manca de notícies, sinó oferir una versió de si mateix, de Jacinto Mendoza comptat per Jacinto Mendoza, que, a mode d'una guerra preventiva, contraresta i anul·li tots els relats i retrats que altres poguessin haver aixecat sobre i contra ell durant la seva absència.