Traducir como trashumar

Mireille Gansel es va criar a la França de postguerra, filla de jueus refugiats. La seva família, perseguida pel nazisme, provenia per part de mare de Moravia i per part de pare de Galitzia. "País dels confins de l'imperi austrohongarès, inventat quan Polònia va ser dividida, el 1772, i després titllat del mapa del món el 1918. Cruïlla de les llengües de tots els pobles que el componien: polonès, rutè, alemany, yidis", escriu l'autora. D'aquí neix una fascinació per les llengües, les paraules i la traducció que marcarà la vida de Mireille. El seu ofici de traductora no es pot deslligar d'aquests orígens, ni tampoc d'un compromís social i polític profund, sobretot cap a les minories. És així com es comprèn la seva tasca com a traductora, entre d'altres, de la poesia vietnamita durant la guerra de Vietnam. Amb aquest llibre, i explicant la seva experiència com a traductora i la seva trajectòria familiar entre llengües, Mireille Gansel ha escrit un text de culte, traduït alhora a diversos idiomes, un homenatge a l'ofici de traductor, a la traducció com a pont entre cultures. Un acte de fe a la vida, en la nostra capacitat per compartir la paraula i encaminar-nos els uns cap als altres.