Toma de tierra

Què marca el final de la Moguda? S'acaba l'indie la nit en què Letizia Ortiz va a veure als Planetes al Primavera? Acaben els grans festivals amb el rock en directe? Substituirà l'algoritme als directors artístics de les discogràfiques? Ho ha fet ja? Hi ha vida a les FM? Les estrelles del pop, són arquetips jungians? Té Netflix més pes cultural que tota la indústria musical? Els xefs, per ventura no han guanyat per golejada als músics? Es pagarà o se'ls farà pagar als músics per tocar? Quina serà la primera banda tribut que guanyi més que l'original? Quan vam passar de recomanar una cançó a “prescriure el producte”? Hi ha una fita comparable a la incorporació de la doble cambra a l'iPhone? Qui es va descarregar l'últim politò i quina era? Des de quan el rock no ofèn a ningú? Quina serà l'última cançó amb autotune? Què marca la fi de la premsa musical? Quan es va tornar impossible viure d'això? Quan va ser possible? Aquest llibre no donarà totes les respostes, però llança les preguntes i, pel camí, relaciona la història política i social de les últimes dècades amb una llarga llista de personatges vistos a curta distància: Lou Reed, Patti Smith, Miles Davis, Ràdio Futura , Jarvis Cocker, Debbie Harry, David Bowie, Morrissey, Ramones, REM, Tom Waits, Bob Dylan, Oasis, Prince, U2, Iggy Pop, Rolling Stones, Joaquín Sabina, Andrés Calamaro, Radiohead, Manu Chao, Nacho Vegas, Sex Pistols , Nick Cave, Enrique Morente, Rosalía...