Todo fluye

Stalin ja no és entre els vius. El 1954, després de tres dècades pres en camps penitenciaris, Iván Grigórievich torna a Moscou per comprovar que la vida allà ha seguit sense ell. Des del desangelat retrobament, carregat de contenció i culpa, amb el seu cosí Nikolai, un científic que sempre s'ha mantingut fidel al Partit, o el passeig pel lloc on vivia la dona que estimava, Ivan pren consciència de la magnitud de la tragèdia: la llibertat no només ha estat assassinada a la política, sinó també a l'agricultura, a la filosofia i, sobretot, a l'ànima dels russos. A través de la veu del protagonista, Vasili Grossman s'endinsa en un dels períodes més foscos i tràgics del segle XX, una època que comença amb Lenin, segueix amb Stalin i acaba en aquest destí que neix dels ossos d'una generació perduda. Una novel·la excepcional que a més de retratar les misèries de la condició humana, és un crit contra el sense sentit dels totalitarismes i l'afirmació que la llibertat és el bé més preat de l'home. Vasili Grossman va acabar el manuscrit de Tot flueix poc abans de morir, creient que la seva obra mestra, Vida i destí, saludada avui com la gran novel·la del segle XX, mai veuria la llum.