Todas las promesas que rompimos

Quan el teu millor amiga es casa i tu segueixes soltera, et agafes un bon bufa. Si no, no és el casament de la teva millor amiga. Punt. Això sí, el d'acabar intimant a la babalà amb ell no estava previst. En la meva defensa, he de dir que vaig assistir al casament sense la supervisió d'un adult, el mínim que necessito per no embolicar marró quan hi ha barra lliure i un solter desitjable a la zona. En quin moment em va semblar que allò era una bona idea? Al final, pagaria car el no cenyir-me a el pla original de emborratxar-me. Res va sortir com havia esperat, tot i que aquella nit va ser màgica. Però el que són les coses: encara que ens havíem promès distància, el maleït (o beneït) destí va fer que no tinguéssim més remei que tornar a xocar.