Tierra vieja

S'han explicat els relats dels reis, dels nobles, de les batalles i dels grans guerrers, però els qui van repoblar la terra erma van ser homes i dones que, amb una mà a l'estiba de l'arada i amb l'altra en una llança, arriscaren les seves vides per repoblar les terres perdudes. Aleshores, quan una perillosa tropa assetjava -i amb ella la mort- ells van dibuixar les fronteres que avui heretem. En aquesta novel·la, Antonio Pérez Henares ens trasllada, gràcies a una prosa evocadora ia un exhaustiu rigor històric a galop entre el segle XII i el XIII, a les fronteres de l'extremadura castellana per les serres, les alcarries, el Tajo i el Guadiana. A través dels seus personatges -cristians i musulmans, camperols i pastors, senyors i cavallers-, ens mostra la història dels qui sembraven i segaven, dels qui van aixecar les ermites i van fer brotar passions, amistats, rancúnies, pobles i vivències. Aquells que van donar humanitat a la terra i es van convertir en la llavor de la nostra nació.