Tempestad en la pecera

A La civilització de la memòria de peix, Bruno Patino denunciava els perills d'una humanitat que ja aleshores estava confinada entre els vidres de la seva peixera digital: perfectament lliures per nedar a les seves aigües i oberts a tot, però atrapats dins d'uns límits que no per ser transparents resultaven menys rígids, incapaços de concentrar-nos ni de créixer, esgotats pel pas del temps i les interminables exigències de les notificacions que assetgen els nostres dispositius. L'experiència sense precedents de la pandèmia va posar en evidència aquesta mateixa situació: som una societat desatenta i oblidadesa, que es va salvar de l'asilament gràcies a la seva capacitat tècnica per parlar, treballar, veure's, mantenir-se en contacte i divertir-se a distància, però alhora va descobrir, de manera accelerada, els barrots de la seva presó digital, lliure per saber-ho tot, però sense desig; parlant constantment, però ansiosa de contactes reals... Ara, quan per fi hem pogut abandonar la peixera de les nostres llars, sabem almenys el que hem de fer per sortir de la nostra peixera digital i recuperar la nostra vida social. No és possible tornar enrere, i la desconnexió és un esquer: depèn de nosaltres fer front a aquesta nova civilització que ens ha arrossegat i transformat d'arrel en només vint anys.