Tejer la oscuridad

Tot, tal com el coneixíem, ha canviat. La calor és aclaparadora, s'ha esquerdat el cel i la geografia és una altra. La humanitat, a més, s'ha duplicat. Llavors es deslliga una guerra global entre forces igualades la clau semblarien ser les nenes i nens dels orfenats. En una d'aquestes institucions comença la més arriscada i madura de les novel·les d'Emiliano Monge. Teixir la foscor és una distopia que reinventa els nostres mites i desentranya la nostra idea d'individu i col·lectivitat, mentre ens explica l'alliberament d'un grup de nois, així com la diàspora que emprendran acompanyats de la seva descendència, travessant un món desolat, fugint de perseguidors incansables i buscant el lloc que els fos promès, on podran retre culte als seus déus, enfilar un nou llenguatge i habitar la foscor. Croada per una infinitat de veus, Teixir la foscor presenta l'eterna lluita entre el nosaltres i el jo, deixa que ressoni en les seves pàgines el ressò de llibres antics i de diverses formes d'escriptura oblidades i permet al lector imaginar una altra manera d'entendre el temps, l'espai, la matèria, l'amor i l'amistat.