Taba-Taba

A principis dels anys seixanta de el passat segle, a l'estuari de l'Loire, en un antic llatzeret reconvertit en psiquiàtric, un nen observa a un boig que, assegut en uns graons i acompanyant-se d'un lent balanceig de el cos, salmòdia: "tabac Taba-Taba...". Aquest nen és Patrick Deville i el seu pare és el director del manicomi. A partir d'aquest record infantil, l'escriptor emprèn un viatge per la història familiar i la de França que ens porta a la besàvia que va arribar a mitjan el segle XIX procedent del Caire, l'avi que va viure la Gran Guerra, la tia solitària, la França de Napoleó III, l'expansió de l'imperi colonial, la construcció dels canals de Suez i Panamà, les convulsions socials dels anys trenta, el període de el Front Popular, l'ocupació nazi, el règim de Vichy, l'alliberament... la memòria, el passat, els fantasmes familiars, els viatges personals i els esdeveniments que van transformar França són els fils amb els quals l'autor teixeix aquesta excepcional narració. Deville va iniciar el 2004 amb Pura vida una sèrie de "novel·les reals" en què, viatjant pels cinc continents, reconstrueix personatges i esdeveniments històrics...