Sustancia de hígado

La violència impregna les històries de Substància de fetge de la manera com aquesta sembla haver-se assentat al món actual, és a dir, com un aparell sistemàtic, comú, tan habitual que ja només genera indiferència. De vegades és l'Estat qui l'exerceix, amb més o menys brutalitat -és el cas d'aquest llibre, censurat pel Govern d'El Salvador a la Fira Internacional del Llibre de Guatemala-, i d'altres vegades, simplement, treu el cap entre la quotidianitat de uns personatges que han perdut la capacitat de reacció. Nadons comprats a mares pobres per convertir-los en reclams publicitaris, empreses que es lucren del dolor de les víctimes de violació, noies desaparegudes que surten al diari com si fossin models. La misèria humana riu dels personatges de Recins i la burla ens arriba, ens envolta i ens ofega en aquesta substància amarga i viscosa en la familiar repugnància de la qual ens reconeixem com a individus il·lusos, trencats, disposats a tot i acostumats a patir.