Superabundancia

A diverses generacions se'ls ha ensenyat que el creixement ràpid de la població es correspon amb un consum alarmant dels recursos naturals del planeta que els fa escassejar. Superabundància desmunta aquesta creença tradicional i ensenya que es tracta de tot el contrari. Després d'analitzar els preus de centenars de productes bàsics, béns i serveis al llarg de dos segles, els professors Gale Pooley i Marian Tupy van descobrir que els recursos esdevenien més abundants a mesura que creixia la població. Els autors també van trobar que l'abundància de recursos va augmentar més ràpidament que la població, una relació que ells anomenen "superabundància". El llibre exposa que cada ésser humà addicional va crear, de mitjana, més valor del que va consumir. Això és possible perquè més persones produeixen més idees, cosa que porta a més innovacions. Al final del procés de descobriment i selecció al mercat, sobreviuen aquelles invencions que permeten superar l'escassetat, estimular el creixement econòmic i elevar el nivell de vida. Per poder innovar i alimentar el cicle de la superabundància cal permetre que les persones pensin, parlin, publiquin, s'associïn i estiguin en desacord. Se'ls ha de permetre estalviar, invertir, comerciar i obtenir beneficis. Per això, aquest assaig, desconcertant i optimista, però no ingenu, és abans que res una defensa de la llibertat.