¿Sufren las piedras?

De vegades intentem veure el món amb mirada infantil. En fer-ho, ens trobem amb algunes preguntes fonamentals, aquestes preguntes que els petits es fan sense por i que en canvi els adults sovint oblidem o deixem que quedin ocultes després del ritme frenètic de l'activitat diària. Com respondre quan una filla vol saber si els pares la volen tal com és, o si s'esperaven una altra cosa? Com explicar què són la vida i la mort, perquè les pedres no senten dolor i els animals no parlen? Què vol dir complir una promesa? Què representen els amics imaginaris amb què juguem de nens? La filosofia és això: sorpresa i descobriment del món. I les preguntes de vegades expliquen fins i tot més que les respostes. Llegim contes als nostres fills, juguem i parlem amb ells, ens preocupem per ells o discutim amb ells sobre el desordre de l'habitació i perquè es mengin el que hi ha al plat. I no solem reparar en el fet que les preguntes que els sorgeixen poques vegades són tan inofensives com semblen. Per què cal sopar amb cullera, disculpar-se o mantenir l'ordre? Qui diu el que està escrit als nostres llibres? Què vol dir això de jo i tu? El més quotidià pot ser un punt de partida excel·lent per a les incursions filosòfiques de Wolfram Eilenberger. Pateixen les pedres? ens mostra una nova faceta, refrescant i sorprenent d'aquest autor. Aquest divertit llibre, inspirador i ple d'humor ens contagia la curiositat infantil per la saviesa.