Sóniechka

Sonia, una noia jueva poc agraciada, és un ésser insòlit que, bé per una forma lleu de bogeria, bé per una mena de genialitat, "experimenta tal empatia amb la lletra impresa que la porta a conferir als personatges de ficció la mateixa categoria que a les persones de carn i os". A Sverdlovsk, on treballa en una biblioteca (on si no?), coneix el pintor Robert Víktorovich, "el més feliç dels desventurats", que suma a l'esquena nombrosos viatges per Europa i diversos anys de reclusió en un camp de treball soviètic. No triguen a casar-se i segueixen anys de felicitat conjugal coronada amb el naixement de la filla de tots dos, Tania. De sobte, l'interès de Sóniechka cap al món de la literatura, de la ficció, desapareix del tot, s'esvaeix. La família, les feines de la casa, "les croquetes i compotes", en altres paraules, la vida real i quotidiana, ocupen ara feliçment el centre de la vida de Sóniechka. Però aquesta vida plàcida es veurà truncada amb l'aparició en escena d'una amiga de Tània, Iàsia, una polonesa menuda "amb el cutis tan fi com un ou acabat de posar" de la qual Robert Víktorovich quedarà enamorat. Sóniechka, moguda pels seus instints maternals, ofereix a l'Àsia, òrfena, que s'instal·li a casa seva, sense sospitar que aquella rossa seductora es convertirà en l'últim amor de Robert Viktórovich, el seu model i musa... Un amor que a estones serà un sorprenent triangle amorós.