Snow Angels, 1

Milliken i Mae Mae sempre han viscut a la trinxera, és l'única cosa que coneixen. Hi van néixer i hi moriran, com la resta de la seva gent. Ningú no surt de les enormes parets de gel que l'envolten. La vida és hostil, però senzilla si segueixes les normes. Regla número u, la trinxera proveeix. Tot el necessari per viure creix a les seves parets, res sota el gel, o és als dons que els déus freds van deixar. Regla número dos, mai, mai se surt de la trinxera. Fora de la trinxera només hi ha mort. Els vents de dalt arrencarien la carn dels ossos de qualsevol. Regla número tres, la trinxera mai no s'acaba. S'estén fins a l'infinit a les dues direccions. Buscar el final només porta a la mort i la bogeria. Deixar la trinxera vol dir despertar l'home de neu, la mort personificada. Al dotzè aniversari de Milli, el seu pare porta les dues nenes a patinar durant la nit per la trinxera, un ritual de majoria d'edat en què posar en pràctica la pesca al riu gelat, caçar els gossos salvatges que passegen per les seves ribes i donar les gràcies de forma apropiada als seus déus: els Freds. En tornar descobreixen que l'home de gel no és una llegenda. Hi ha... i ha vingut a matar-los a tots. Ara cal resoldre un dubte: qui s'ha saltat les regles?