Sin trama y sin final

Què, per què, per a qui, com escriure; quan i quant. Txékhov no va escriure mai un assaig ni un esbós ni tan sols de teoria literària, però en la seva correspondència amb amics, editors, altres escriptors -com Maksim Gorki- i aspirants a escriptors, abunden les notes i reflexions, sovint tan concises que semblen màximes o aforismes , sobre la tasca narrativa, el seu sentit i el seu abast. Piero Brunello, professor de la Universitat de Venècia, ha tret d'aquesta correspondència una selecció de passatges on es tracten no només aspectes generals de l'art de narrar sinó també qüestions concretes com la construcció de personatges o la descripció de paisatges i sentiments. Sense trama i sense final reuneix, doncs, les claus de la poètica de Txékhov, reflectides en la seva pròpia obra i experiència o en la dels altres (Tolstoi, Turguéniev), i constitueix un promptuari obligat tant per als amants de la seva literatura com per tots aquells que han pensat alguna vegada a escriure.