Sideral

Aleix Vergés, DJ Sideral (Barcelona, 1973-2006), va ser l'emblema d'una dècada, un far involuntari i generacional que va forjar la seva llegenda als plats del mític club Nitsa i com a líder, cantant i guitarrista de l'hype més clamorós del pop espanyol dels noranta: Peanut Pie. L'estrella de Sideral va afluir a la cruïlla postolímpica, i la seva intuïció, el seu talent i la seva influència van presenciar el naixement de dos dels festivals de música de més envergadura planetària: Sónar i Primavera Sound. El metre noranta-set d'Aleix va trencar el sostre i va il·luminar el camí d'una generació de joves hedonistes i noctàmbuls; dels fills de la democràcia, la segona residència i el somni dopat de la universitat. A poc a poc, els solcs del techno, l'arribada d'estrelles internacionals, l'entusiasme postolímpic i el desembarcament massiu de l'èxtasi -la droga de l'amor- van conformar la banda sonora d'una dècada, de la qual l'Aleix es convertiria, molt a desgrat seu, en icona i estendard. Aleix Vergés era la música i va ser un pioner. Una esponja indiscriminada. Constant. Devorava tota mena de sons, i la seva curiositat era infinita. La seva altura i la seva primesa, la seva insultant bellesa i el seu irresistible magnetisme, van conviure amb una personalitat trencadissa, sensible i insaciable. Aleix estava convençut de no poder estimar, de ser verinós i que la mort se l'emportaria d'hora.