Síbaris

Domingo Villar va definir la seva obra teatral com a comèdia. L'espai, perfectament detallat en una acotació ad hoc al principi de la peça, ens permet concretar una mica més el gènere: comèdia de saló, potser o fins i tot comèdia burgesa. Però la trama, basada en una intriga sobre la manca d'inspiració del protagonista i la voluntat de desaparèixer aprofitant un mort molt oportú, ens orienten a la comèdia negra. Com sigui, el ritme ràpid, l'embolic més o menys complicat, i la intenció de fer riure mitjançant la compareixença de gags i enginyoses línies de diàleg que fan entrar i sortir els personatges de la seva tendència a l'estereotip converteixen aquesta peça de Villar en una obra tan interessant dramatúrgicament com a divertida per al públic. Això és Síbaris: un refugi definit a la peça com una tranquil·la platja de Grècia, aquella que figura als somnis d'evasió de cada espectador que, com el seu protagonista, també necessita un lloc on fugir de la vida quotidiana que, absurdament, avança esquivant aquesta veritat que només aporten els somnis i les arts.