Si no podemos viajar a la velocidad de la luz

El món futur s'assembla al nostre, però hi falta alguna cosa. Els relats de Si no podem viatjar a la velocitat de la llum succeeixen en mons on el pragmatisme i l'eficàcia regeixen la societat. La tecnologia és present en cada aspecte de la vida i les grans qüestions científiques han quedat resoltes. Els humans poden dissenyar embrions, comunicar-se amb éssers d'altres planetes, acumular memòries digitals, simular realitats passades o comprar emocions de qualsevol mena. Però aleshores, per què cada protagonista d'aquests contes persegueix les respostes pròpies? És el progrés un aliat per comprendre què ens falta o és un agent que contribueix al clima de desànim que recorre aquestes històries? Ens hem de conformar amb una vida funcional si està desproveïda d'amor?