Sharpe y sus fusileros

"La presa de Badajoz ofereix un exemple clar de la gallardia de les nostres tropes com mai fins ara s'havia exhibit. Però jo desitjo de debò no tornar a ser mai més l'instrument que els enfronti a una prova semblant". Tals van ser les paraules del duc de Wellington sobre la presa de Badajoz (1812), un dels episodis més sagnants de les guerres napoleòniques a terra espanyol. El seu escàs respecte per la disciplina, la noblesa i la temeritat converteixen Richard Sharpe en l'oficial idoni per afrontar una missió gairebé impossible. Disposat de per si mateix a les emocions més arriscades, Sharpe té, a més, poderoses raons personals per aconseguir franquejar l'entrada de les tropes britàniques i lluitar contra les defenses de la ciutat: la seva dona i filla es troben a l'interior. Però també haurà de bregar a la rereguarda amb un sergent assedegat de venjança, Obadiah Hakeswill... I, com bé sap el nostre protagonista, al camp de batalla només pot confiar en el fred acer de la seva espasa per deslliurar-se dels perills que es planen sobre ell. Tornem a olorar amb aquesta novel·la l'olor de la pólvora, en la recreació d'uns esdeveniments històrics durant la guerra de la Independència espanyola, que van canviar la faç del món, de la mà d'un dels autors més llegit de novel·la històrica a tot el món.