Ser único

Cadascú de nosaltres és, abans que res, un ésser individual, únic. I si per a molts això és un estímul per cultivar la pròpia singularitat, per a d'altres aquesta individualitat es pot convertir en una sensació de solitud urgent, de la qual només és capaç de rescatar-nos la pertinença a un grup oa una classe social, o l'adhesió a una ideologia. La història de la filosofia ens mostra nombrosos exemples de com alguns escriptors i pensadors han reflexionat sobre com mantenir viva la pròpia singularitat davant de les exigències del clan o de la societat en conjunt. Amb aquesta tensió com a teló de fons, Safranski presenta les idees dels genis artístics renaixentistes, els primers ecologistes del segle xix o els pensadors existencialistes. I també ens ofereix inèdites perspectives sobre autors com Montaigne, Rousseau, Diderot, Kierkegaard, Hannah Arendt, Elias Canetti o Ernst Jünger.