Séfer ha-temuná

Poc conegut per part de públic general, encara malgrat la seva enorme importància dins de la història de la pensada cabalístic, el Séfer ha-temuná, el Llibre de la figura, és un dels textos més apassionants de la mística jueva. La tradició situa el seu origen entre els segles I i II, i habitualment s'ha atribuït als rabins talmúdics Isamel i Nehuniá ben Hakaná; però, investigadors més recents com Gershom Scholem el situen al segle XIII. El més probable que aquest manuscrit fos concebut i distribuït per primera vegada a Girona, al voltant de l'any 1250. El text està escrit íntegrament escrit en hebreu, i les escasses paraules romanços que hi apareixen poden ser tant catalanes com provençals. El llibre, un estudi en clau cabalística de l'alfabet hebreu i de la seva relació amb l'arbre sefiròtic, va exercir una gran influència en l'anomenat cercle cabalístic de Girona i entre nombrosos savis sefardites, així com en autors místics no jueus com el cardenal Egidi de Viterbo . Aquesta edició del Séfer ha-temuná ha estat realitzada a partir de l'original hebreu per l'erudit Hazan Neil Manel Frau-Cortés, llicenciat en Filologia Hebrea, màster en Estudis Cantorales i Musicals Jueus i doctor en Literatura Hebrea Medieval, que ha exercit nombroses tasques relacionades amb manuscrits hebraics per institucions com el Reconstructionist Rabbinical College o la Universitat de Maryland.