Sabios ignorantes y felices

En les darreres dècades, per assolir la veritat o la tranquil·litat interior, s'han reivindicat gairebé totes les escoles de la saviesa antiga: des dels estoics als cínics, des dels epicuris a Plató i Aristòtil, passant pels taoistes xinesos, els budistes del zen japonès o el ioga indi. En aquesta recuperació constant dels clàssics només sembla que falta l'escola escèptica. Avui dia tendim a associar escepticisme amb incredulitat ordinària. Tot i això, l'escepticisme no implica una negació absoluta, sinó més aviat tot el contrari, és a dir la posada en qüestió de dogmes, tòpics i prejudicis. L'escepticisme filosòfic deriva de la paraula skepsi que significa "investigar", no conformar-se amb una resposta dogmàtica. Pensar amb sentit implica dubtar, qüestionar les certeses aparents. És per això que l'escepticisme ha estat una de les tradicions més potents de la història de la filosofia i de la ciència, que segueix vigent i mereix ser reivindicada si volem comprendre aspectes fonamentals de la nostra ment i del que ens envolta. Una obra de singular importància que reconstrueix el pensament dels escèptics grecollatins, dirigida per igual a iniciats i profans.