Rozando el cielo

L'hoquei a Chicago no seria res sense mi; la multitud necessita algú a qui odiar. Sé quin és el meu paper, i el represento a la perfecció. De fet, m'encanta passar la major part del partit amonestat a la banqueta per deixar després l'estadi amb una noia diferent cada nit... o això és el que vull que pensi la premsa. El que no m'agrada és la hostessa nova de l'avió privat de l'equip. Ella treballa per a mi, no al revés. Però m'asseguraré de recordar-ho, i quan acabi la temporada desitjarà no haver acceptat el lloc. Però en cada vol estic més confós, i ja no aconsegueixo distingir si segueixo prement el botó de trucada per fastiguejar-la o és que hi ha alguna cosa més.