Retrato de una mujer moderna

Una jove camina ràpidament sobre la neu dels carrers de Nova York un dia d'hivern dels anys vint. Porta una recepta a la bossa que li permetrà adquirir a la farmàcia una ampolla de vi per celebrar la nit de Nadal amb uns amics. Estem en plena llei seca. La jove és Concha Piquer, té tot just divuit anys i ja fa quatre que triomfa als escenaris de Broadway, s'ha vist embolicada en un homicidi i ha tingut contactes amb la màfia. Va arribar gairebé sense experiència, sense conèixer més món que l'horta i algun teatre de la seua ciutat, sense parlar una altra llengua que no fos el valencià. Abans de tornar a Espanya i convertir-se en símbol de tota una època, també enlluerna a Mèxic i Cuba. La nena camperola torna embolicada amb glamour i diners, amb diversos amants a l'esquena i un fill secret. A partir de llavors, la seva vida es creua amb la d'escriptors com Blasco Ibáñez o García Lorca, toreros com Antonio Márquez, polítics, boxejadors, actors i actrius...Lluny de l'estereotip de la cupletista, Concha Piquer va ser molt més que això o, per ser exactes, va ser de tot menys això. La història d'aquesta "dona moderna" també és un retaule d'una època de la història d'Espanya, la de la postguerra i el franquisme. I Manuel Vicent la recrea amb una magistral barreja de realitat i ficció, i un enginy, una finor i una ironia sense igual a la literatura espanyola.