Residencia en la tierra

Inicialment publicat el 1933 i expandit el 1935, la residència a la Terra és el gran clàssic del "poeta més gran del segle XX en tots els idiomes", en paraules de Gabriel García Márquez. Després d'escriure Crepuscle i vint poemes d'amor i una cançó desesperada, i després d'una crisi vital aguda va patir durant la seva estada consular a l'Orient, Neruda es va iniciar en la composició d'aquest llibre monumental que significava una ruptura decisiva respecte al seu treball anterior i la seva poesia en castellà. La residència a la Terra és un dels poemes més originals i emocionants de Neruda i també un dels més arriscats per la seva avantguarda, vinculada indirectament amb el corrent surrealista. Una reflexió profunda sobre la vida, la relació entre la natura i els éssers humans, sobre la pèrdua i el nostre paper a l'univers.