Reinas de leyenda

Els retrats oficials que mostren les reines vestides amb sumptuosos vestits i cobertes de joies amaguen unes vides marcades per les dissorts i les tragèdies personals. Algunes eren lluny del tron en néixer, però van aconseguir cenyir la corona per dret propi i no per matrimoni. Isabel I d'Anglaterra, filla d'Ana Bolena, va passar de ser una princesa bastarda a donar nom al gloriós segle en què va regnar; Caterina la Gran no va dubtar a posar-se al capdavant d'un exèrcit per enderrocar el seu marit i dirigir amb mà ferma l'imperi rus, mentre que l'emperadriu Cixí va entrar a la Ciutat Prohibida com a concubina i va governar la Xina oculta després d'una cortina de seda. També hi va haver reines marcades per la fatalitat que van sobreviure en un món d'intrigues: Caterina d'Aragó, filla dels Reis Catòlics i primera esposa d'Enric VIII, va ser una de les sobiranes més estimades d'Anglaterra. O la infeliç Carlota de Mèxic, una jove i culta princesa belga que es va convertir en emperadriu de Mèxic i va perdre la raó després de l'assassinat del seu marit, Maximilià d'Habsburg. Dèspotes, llibertines, dessalmades, arpies, boges... són només alguns dels adjectius que van engrossir la llegenda negra d'aquestes cinc sobiranes. Cristina Morató dóna veu en aquest llibre a les dones de carn i ossos que van assolir el poder en un món d'homes gràcies a la seva intel·ligència, valor i fortalesa i ens descobreix que els millors reis van ser reines.