Recuerdos e invenciones de Myrtle Beach

Aquesta novel·la aborda temes com ara les trampes de la memòria, els límits de l'art o les diferents maneres d'enfrontar-se al procés creatiu. Però parla sobretot del cos: el cos ferit, el cos incorrecte, el cos polític, el cos objecte. Així, el relat constitueix una celebració de les belleses diferents, fora de la norma, com la de la veritable protagonista del llibre, Jacqueline Dublanche. Als seus trenta-dos anys, Elías Ibarra encara aspira a convertir-se en escriptor, i el procés de recerca d'una veu pròpia el porta a matricular-se al prestigiós taller de Maximilian Petrenko a Columbia, Nova York. Tot i que arriba a la ciutat immers en una profunda crisi d'autoestima i sentint-se culpable inexplicablement. Ve de Myrtle Beach (Carolina del Sud), on ha passat l'estiu treballat a un parc d'atraccions. Per alguna raó, és incapaç d'escapar dels dolorosos records d'aquella ciutat, cosa que el professor aprofita per obligar-lo a escriure sobre tot el que li va passar allà. Elies comença a escriure. I recorda la calor angoixant de Myrtle Beach, el motel Calypso, les burles dels seus companys, el pànic que li produïa treballar de cara al públic i la brutalitat policial. Reviu els seus complexos, els conflictes amb certs clients o les seves vergonyoses borratxeres al Kriptonite... Mentrestant, col·labora en una instal·lació artística amb Jacqueline Dublanche, estudiant d'art grossa, però molt popular al campus, per la qual arribarà a obsessionar-se. Elies ja mai no tornarà a ser el mateix. I a partir d'aquell moment tindrà lloc un desenllaç turbulent, narrat a través d'un original canvi de pla, que proposarà al lector un captivador joc de simbologies.