Rávena

Un viatge a la ciutat que fou el motor cultural de l'Imperi bizantí, la joia amagada de l'Adriàtic. L'any 402 dC C., després que les tribus invasores traspassessin les fronteres alpines i amenacessin l'Imperi romà d'Occident, el jove emperador Honori va traslladar la capital, fins aleshores a Milà, a una ciutat petita però de fàcil defensa a l'estuari del Po. Dempuèi alavetz, e fins l'an 751 d. C., Rávena va ser el centre cultural i polític del nord italià i la regió adriàtica. Entre els seus murs s'hi van instal·lar erudits, advocats, doctors, artesans, cosmòlegs i religiosos que van fer del lloc l'eix principal entre Orient i Occident. Judith Herrin, una de les expertes mundials més grans en estudis bizantins, ens porta en un viatge per la història entre els segles V i VIII, marcats per les invasions godes i llombardes, l'assentament del cristianisme i l'aparició de l'islam, per explicar-nos el declivi de l'Imperi romà en pro de l'esplendor de Bizanci. A mesura que rastreja les vides dels governants de Rávena, els seus cronistes i els seus habitants, Herrin sacseja una infinitat d'idees preconcebudes: l'Antiguitat tardana no va ser un període fosc de tenebres i pugnes, sinó una de les èpoques de més esplendor i creativitat de la Història. Avui els palaus de Rávena són només ruïnes, però les seves esglésies han estat dempeus i hi resisteixen espectaculars mosaics, llegat viu d'una època pretèrita que va marcar Europa per sempre. Il·lustrat amb esplèndides fotografies i basat en els darrers descobriments arqueològics, Rávena torna a la vida els primers anys de l'Edat Mitjana a través de la història enlluernadora d'aquesta ciutat.