Quiero ver cómo la gente sin cuerpos hace el amor

Les dones d'aquestes tres obres van estimar tots els homes. Ara es tanquen en un jardí, una casa, potser una illa, un ordinador, de vegades un museu on sempre neva o plou, una neu molt densa que fa de l'espai un lloc irreal. Parlen amb desvergonyiment del sexe masculí, del desvari i la bogeria, per celebrar el plaer i el cos. Totes elles creuen desitjar l'home, però ho fan a través de l'univers de la màquina, esbrinant la intimitat en les interaccions entre els cossos, humans i no-humans. Aquestes correspondències aclaparadores, que potser no vagin enlloc més que a l'interior dels budells, acabaran sent una exploració íntima al voltant del plaer i l'autoplacer. No és a ells els que busquen. És el desig.