Que me parta un rayo

Que em parteixi un llamp no és només un dels millors discos de rock en castellà de tots els temps. Amb ell, Christina Rosenvinge, el 1992, va obrir un camí que fins aleshores transitaven molt poques dones, sense escarafalls però amb valentia, i sense demanar-li ni deure res a ningú. L'àlbum va conèixer l'èxit i va captivar oients de tota condició a Espanya i, alhora, va ser una obra de referència, de llibertat i d'esperança per a centenars de milers de noies a Llatinoamèrica, a qui va ajudar a comprendre que hi havia altres vides possibles. Amb Que em parteixi un llamp, Christina Rosenvinge va fer un gir radical a la seva carrera, buscant la seva pròpia veu i identitat artística, però va passar una mica més: es va destapar també com una immensa compositora, enlluernadora tant en unes cuidades, personals i narratives lletres com al imaginar melodies arrabassadores. Per posar dret el disc, va recórrer al grup de directe de Joaquín Sabina (Antonio García de Diego, Pancho Varona, Jaime Asúa), rebatejat per a l'ocasió com Los Subterráneos. Junts van donar forma a una obra mestra que ha superat amb escreix l'implacable pas del temps, com reflecteix, de manera brillant en aquest llibre, Carlos H. Vázquez. Que em parteixi un llamp. La mirada elèctrica de Christina Rosenvinge reconstrueix la gestació del disc, a mode d'història oral, a través dels records dels qui van estar implicats en la seva creació: amics, coneguts, companys, disquers, managers, familiars... A més de la pròpia Christina , l'autor ha reunit Antonio García de Diego, Pancho Varona, Jaime Asúa, José Nodar, Benjamí Prado, Coque Malla, Mercedes Ferrer, Alejo Stivel, Miren Iza o Joaquín Sabina.