Prométeme que serás feliz

Ara, promet-me que seràs feliç, li va xiuxiuejar Clara... Va ser un somni estrany. Ell li va prometre ser feliç, però l'endemà al matí va saber que no la tornaria a veure mai més. Tot i això, ara que ha passat un temps, Gabriel sent que no està complint la promesa que li va fer a la seva germana en aquell dormevela. Acaba de recordar-ho la seva neboda Aziliz, que als seus deu anys mostra una maduresa desconcertant. La nena li ha fet pensar que la vida no és un simulacre i que, si vol satisfer els seus anhels, només té una oportunitat. I si ho deixessin tot i se n'anessin a la caça dels seus somnis? I si marxessin al camp on ella pogués créixer entre els arbres i dormir sota el cel estrellat? Gabriel sap que és una idea esbojarrada, però Noè, el cosí amb qui comparteixen pis a París, també se sent embriagat per l'entusiasme d'Aziliz i tots dos el convencen per emprendre un viatge en direcció al camp. Noè i Aziliz de seguida es mostren radiants amb la seva nova vida, però Gabriel no aconsegueix assolir la felicitat... fins que en el seu camí es creua algú que li ensenyarà a escoltar la seva pròpia veu.