Prolepsis

"A l'entrada hi ha un jardí i hi ha un llac i hi ha un munt d'ànecs dins de l'aigua. Però la gespa és de plàstic i els ànecs són de fusta i el llac és artificial. El meu pare morirà en un lloc on tot sembla de veritat, però és de mentida, i jo no puc evitar pensar que no hi ha un lloc millor que aquest perquè mori perquè la seva vida sempre va ser així, una acumulació de fets que semblaven certs, però que eren falsos". Encara que mai va veure barallar el seu pare, quan Mina era petit s'asseia al seu costat i miraven combats de wrestling a la televisió. El més difícil era vendre el cop. Això li solia dir. No saltar pels aires ni carregar amb el pes del rival, sinó que el públic cregués que realment t'havien fet mal. I és que, per a Augusto, el més important sempre va ser intentar fer creïble la farsa que l'envoltava. Augusto volia ser campió del món de lluita lliure, es feia anomenar Mastodonte. Podria haver estat el millor, però va acabar a la presó per atracar una sucursal del Banco Hispano Americano amb la rèplica d'un revòlver Smith & Wesson. Mina volia ser escriptor, però ara es conforma a ensenyar un grapat de desconeguts a narrar les seves històries.